Masia Can Batlle: una història familiar de 4 segles d’antiguitat

La història de la Masia Can Batlle es remunta una nissaga familiar de gairebé 4 segles d’antiguitat. Tenim constància de que Joan Batlle, mort l’any 1643, va tindre 2 fills; Juan i Antoni Bartomeu Batlle. Encara que d’aquest últim fill perdem el fil de la història, d’en Juan Bartomeu sabem que es va casar amb Orosia Oller el 17 de febrer de 1645 a l’església Parroquial de Sant Cugat, on era rector en Pere Pagès. Orosia n’havia quedat vídua del seu primer marit; Francisco Oller, mort el 26 de juliol de 1635.

Orosia i Juan Bartomeu van tindre un fill; Joseph Batlle Oller, que van batejar a l’església Parroquial de Nostra Senyora del Pi de Barcelona un dia de març del 1638. El petit Joseph va créixer fins arribar a l’edat adulta i va contraure matrimoni amb Brigida Marrugat, que li va donar un fill anomenat Joseph Batlle Marrugat; mort a l’any 1745. D’aquest propietari en sabem que un dia de gener de 1740, la seva finca va patir una tempesta de pluja que va durar 3 dies seguits. A conseqüència d’aquest aiguat es va enfonsar el sostre d’una de les habitacions de la casa pairal que va caure damunt del celler i va fer malbé 6 botes de vi. La família Batlle guarda constància de la factura de les reparacions realitzades. Es van comprar 36 pins per fer-ne bigues noves i es van pagar a Francisco Ratecas, 3 dies de feina per la reparació dels danys ocasionats per la pluja. La factura total va ascendir a més de 104 monedes de l’època.

Document del primer Batlle

Uns anys abans, al novembre de 1730, el fill de Joseph Batlle Marrugat, en Joan Batlle Mallol, va llogar una peça de terra de 2 jornals per plantar-hi vinyes. El jornal és una unitat de superfície que es feia servir als Països Catalans per mesurar les terres de cultiu i camps, i que equival a uns 4.358 m2, aproximadament. Transcorreran 10 anys fins la compra final de les terres. El 22 d’agost de 1801 mor Pere Batlle Mestre, besnet de Joseph Batlle Marrugat, del que conservem la factura del seu enterrament, on hi consta el salari del fuster, del rector i els pans comprats a una fleca de Vilafranca del Penedès per la vetlla del difunt. Pere Batlle va ser enterrat 3 dies després de la seva mort en un fèretre de fusta guarnit.

3 generacions després, retrobem el fil conductor d’aquesta família en la figura de Jaume Batlle, besnet de l’anterior. Va néixer el 25 de juliol de 1816 i es va casar el 7 de maig de 1833 amb Antonia Isach Galofre; filla de Jaume Isach i Francisca Galofre. Aquests 2 últims matrimonis de la família Isach (pare i filla), s’afegiran a la branca familiar dels Batlle amb una propietat anomenada “Cal Isac”. Aquesta propietat restaria dins de les successives generacions familiars fins l’any 1923, quan una revolta de pagesos i la delicada salut del propietari d’aquella època, Casimir Batlle Marcer, van fer necessària la seva venda. Al 1923 feia 3 anys que els vinyaters havien de vendre el vi a uns preus iguals o inferiors als costos de producció i els ànims estaven crispats.

Mapa de la finca l’any 1872

Del matrimoni de l’Antonia Isach amb Jaume Batlle, va néixer un únic fill el 28 de maig de 1840 anomenat Josep Batlle Isach. En Josep, aviat va quedar orfe de mare, exactament el 3 d’agost d’aquell mateix any, el seu pare seguiria a la seva dona 7 anys després, un 7 de setembre de 1847. El petit Josep va créixer i es va casar un dia de juliol del 1866 amb la Josepa Marcer i Marcer que li va donar 5 fills: Agustí, Casimir, Josepa, Teresa i en Josep.

Tots 5 fills es van casar i ens ha arribat la crònica de que el fill gran, l’Agustí, un fatídic 7 de juny de 1902, quan ell comptava amb 32 anys d’edat, va anar al mercat de Vilafranca del Penedès acompanyat per la seva mare. Anaven a comprar un dallador, una eina que s’utilitza per segar el blat i que els hi feia falta per les tasques de la sega. Quan l’Agustí estava deixant la seva cavalcadura a la quadra, es va topar amb un ruc amb males puces que li va donar una guitza al front. El primer metge que el va assistir, li va tancar la ferida, sense veure que el crani estava fracturat per 5 parts diferents. Al cap d’una setmana, l’Agustí va començar a patir els primers símptomes del tètanus: espasmes, rigidesa a la musculatura, dificultat a l’empassar… En aquell temps encara no es coneixia la vacuna del tètanus (no es va utilitzar per primera vegada fins l’any 1930) i per por a que la ferida es gangrenés, el 15 de juny, el cirurgià de Vilafranca del Penedès Manuel Sala, assistit pel seu fill Carles Sala i el metge del poble, Francesc Massana, li van operar de les ferides del cap. Agustí Batlle Marcer va morir 3 dies després; el 18 de juny de 1902, sense deixar descendència.

La seva vídua, Dolors Roig Roquè es va cassar amb el seu cunyat, Casimir Batlle Marcer, el 7 de desembre de 1904. D’aquesta unió van néixer 4 fills: Josep Maria, Ramona, Júlia i Nativitat. El primer fill, Josep Maria, va néixer el 20 de novembre de 1905, 24 hores després del seu naixement, tota la família es pensaven que es moriria i fins i tot, van oficiar l’acte d’extremunció. Finalment va resultar una indisposició típica d’un nadó acabat de néixer. De tots aquells fills, la única que va tindre descendència va ser la Ramona Batlle Roig, àvia paterna del actual propietari, Ignasi Romeu Solé.

Interior de la Masia Can Batlle
Menú